Categoría: Sin categoría

	Imatges de la xerrada inicial de l’Arc de Triomf
	Imatges de la xerrada inicial de l’Arc de Triomf
	Acabats els parlaments, la manifestació surt de l’Arc de Triomf
	Sota la llegenda “Contra la precariedad laboral; ells s’emporten la pa$ta, nosaltres els morts”, ens dirigim a la Plaça Catalunya.
	Després de passar per la Rambla de Barcelona, ens adrecem a la Plaça de Sant Jaume, on tenen seu la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona.
	A la Plaça de Sant Jaume formem rotllana davant l’atenta mirada de la policia que ens espera.
	Posem en escena una representació de la mort laboral dels i les companyes treballadores.
	Últims retocs abans de cantar “A las barricadas” davant l’estupefacció dels turistes que venen a veure la Barcelona guapa (veure video)
	La pintada que la CNT deixa ben visible diu “Accident laboral: terrorisme patronal – CNT AIT”, i esdevé efímera per la institució que al llarg del dia es preocupa d’eliminar-la.
	La manifestació continua travessant la Via Laietana, i tornant cap a l’Arc de Triomf on ens espera el dinar i la sobretaula.
	Video amb un extracte de la jornada de CNT a Barcelona. Dura 17 minuts, i el fitxer pesa 19Mb. La imatge està molt reduïda, però si vols veure-ho amb una qualitat espectacular sempre pots tornar a participar el proper Primer de Maig.

En els darrers mesos a la nostra comarca, col.lectius i persones de diferents àmbits han patit agressions de tipus feixista per part d’un reduït grup de joves.

En base a uns pocs eslògans absolutament inacceptables intenten intimidar part de la població empordanesa, però van errats perquè a nosaltres no ens fa por.
Ni ara ni mai aconseguiran cap dels seus objectius, doncs no hem de deixar que s’estengui la llavor de la intolerància ni el racisme.

Cal l’acció valenta de tothom per tal de no permetre cap més agressió, i assenyalar aquells qui promouen la violència i no toleren les idees dels demés.

Figueres, 30 d’abril del 2005

L’estiu del 2002 va néixer Plataforma Cívica Salvem l’Empordà per aconseguir que les les administracions de l’estat planifiquessin i ordenessin ambientalment el creixement humà a la comarca. La Generalitat de Catalunya aleshores va anunciar la redacció d’un Pla Director per l’Empordà, d’orientació del creixement i la planificació de l’urbanisme, les infraestructures… pels següents 20 anys.

A Salvem l’Empordà es creu que cal escoltar la societat empordanesa sobre el futur que volem, doncs l’any 2004 va fer una campanya de participació en 3 fases: 8 pobles de l’Alt Empordà, 17 sectors socials, i acabant amb una taula multisectorial sobre aigua, urbanisme, infraestructures, espais oberts i residus, tot per a entregar un recull de les aportacions a la Generalitat de Catalunya.

Veient els objectius de la campanya de Salvem l’Empordà (crear debat sobre el futur territorial, crear mecanismes de participació, aconseguir un Pla Director consensuat i discutit), el Sindicat d’Oficis Varis de Figueres i comarca (CNT-AIT) va decidir donar resposta a aquesta crida en el debat del “sector sindicats”, fent un previ debat intern i prenent acords d’assemblea. A la trobada, després de veure l’exposició de l’entitat organitzadora sobre el Pla Director, 3 persones que han assistit en nom de CNT han aportat explicacions i documentació desde 3 enfocaments ecologistes i anarcosindicalistes:

• Aportació des del punt de vista anticapitalista
• Aportació des del punt de vista naturalista i social
• Aportació des del punt de vista confederal
• Extracte de l’entitat organitzadora

En els últims 27 anys, des de la CNT, hem pogut constatar que el canvi d’usos del territori i els seus recursos, ens està portant a un colapse de tal magnitud que ara per ara encara no hem interioritzat ben bé les seves conseqüències.

Malgrat la nostra consciència de classe, avui, encara no sabem, perquè no ens deixen aprendre, autogestionar les riqueses que nosaltres i només nosaltres els treballadors i treballadores produim. La maquinació constant i imparable de l’Estat i el Capital consagrant la usurpació del Patrimoni de totes, els interessos de les clases privilegiades i la santa propietat privada, ens ha portat en aquets moments a un punt de no retorn. Molt probablement (estudis i més estudis així ho confirmen) aquest vaixell fluvial anomenat Planeta Terra, impulsat per un corrent global i globalizador, ha començat una navegació imparable, cap a un salt d’aigua de direcció única. De totes maneres, és força reconfortant que després de més de 5000 anys de societat patriarcal amb els seus poders fàctics deu, pàtria, patró, protegits pels militars, i més de 2000 anys d’interioritzar valors de moral judeo-cristiana, ens quedi quelcom de rebeldia i racionalitat.

Nosaltres, com a treballadors i treballadores, afiliades i organitzades en la CNT de Figueres i Comarca, estem atentes i sensibles a totes les agressions fetes a la vida.

Com a humans, pensem que el nostre autèntic paper és el d’administrar els recursos de la Terra. No creiem ni confiem en les classes dirigents, ni deleguem. Som com simples treballadors i treballadores, escollides per la evolució de la natura per la nostra intel·ligència com a representants de les demés formes de vida. Com si fossim el representant sindical d’un sindicat al que estàn afiliades les bactèries, els fongs i les llevadures; així com els peixos, els ocells i d’altres animals; arbres mil.lenaris i plantes menors. Tots els éssers vius son membres d’aquest sindicat; i estàn molt, molt enfadats per l’ús i abús de les llibertats que les persones s’han près sobre el planeta i la seva vida. Sense armonia i explotant-los, la caiguda està assegurada. Que la política és als humans el què l’agricultura a la terra o la ramaderia al bestiar, ens fa témer que la domesticació del gènere humà és a punt d’assolir-se.

PROU DE PEDAÇOS I REFORMES.

PER LA REVOLUCIÓ SOCIAL, VISCA L’ANARQUIA.

Menstrestant , salut i anarcosindicalisme.

Figueres, 25 de novembre del 2004.

La CNT ha d’assumir la lluita ecològica com una lluita més per aconseguir la tan desitjada nova societat, demostrant que aquesta lluita no esta deslligada del món laboral.
Entenem que el sindicalisme revolucionari i l’anarcosindicalisme plantegen quelcom més que els augments salarials, és per aixo que creiem que és la nostra obligació potenciar aquesta lluita a través del sindicat.

La CNT com a sindicat anarcosindicalista que veu el desenvolupament humà dins la seva integració al medi ambient, formant part d’aquest, no pot oblidar els seus principis ecologistes.

La CNT aspira a un canvi social que doni un gir a les relacions amb la natura, l’ecologisme aspira a una societat autogestionada en tots els seus àmbits per als seus membres, mentre no s’aconsegueixi, les relacions amb la natura seran d’agressió, ja que són conseqüència directa del sistema.
Quelcom bàsic en l’ecologisme és, el seu consepte de l’ésser huma i la natura: La societat humana forma part de la societat natural, totes las lleis que regulen la natura regulen al mateix temps la vida humana.

Per als moviments ecologistes

Els moviments ecologistes conecten fèrmament amb varies preocupacions bàsiques de l’anarcosindicalisme: La relació amb la natura, la crítica radical del treball aliè, l’hostilitat a la burocracia i a l’estat.
Fins a dia d’avuí, la qüestió ecològica tan sols s’ha potenciat mitjançant grups d’escassa coordinació ni incidencia, i s’ha entès com una lluita marginal.
Res més lluny de la realitat, ja que a l’únic que l’interessa que sigui marginal és a l’estat i al capital, ja que els nostres fills i filles heretaran el món que nosaltres els deixem.

El què veiem i tenim

Les dades del escalfament del planeta i la dels canvis climàtics degut a la contaminació de CO2 a l’atmosfera (efecte hivernacle, sequies, inundacions) els furats d’ozó per la utilització de cloro-fluorocarbonats, la contaminació generalitzada de las aigües, sols i aire per elements químics de deixalles procedents de les industries o de l’agricultura, la desforestació per pluges acides o tales d’arbres indiscriminades, l’esgotament de recursos energètics o alimentaris o la contaminació radioactiva per centrals o proves nuclears.
Són alguns exemples de las repercussions nefastes que, per el medi ambient i la vida, estan tenint les activitats humanes del desenvolupament capitalista i de la economia depredadora i mal gastadora, fem malbé el planeta a nivells impensables e insostenibles.

Segueix la mateixa línia

El problema per nosaltres es molt mes complexa, no sols volem discutir els mitjans d’energia a utilitzar, sinó el propi sistema com a tal, ja que el manteniment de la societat de “consum” i “d’esbarjo” exigeix un alt gasto de tot tipus d’energia.
Estem en contra de la monopolització de les energies alternatives per les multinacionals, cosa que ja esta passant (electricitat, químiques, armamentístiques…)
Una societat “supertecnològica i d’oci” necessita també d’espais de súper explotació ramaderes, agrícoles o industries fores com: nuclears, cimenteres, petroquímiques etc.
Un sistema que afavoreix a un petit percentatge de la població humana, condemnant a la resta a la misèria, la pobresa i la mort inevitable.
Un sistema que planteja el creixement il·limitat com a única forma de relacions econòmiques, arrasant els recursos i la vida del planeta, buscant un mon competitiu en el que cada un esta reduït al paper de comprador o venedor, en el que cada empresa s’ha d’expandir en un concepte econòmic de Voltors.

Com ens volen enredar

Eufemismes com a societats tecnològiques, industrials… termes tan difosos en la literatura ecològica contemporània, tendeixen a amagar, amb expressions metafòriques la brutal realitat d’una societat depredadora.
Aquests eufemismes tendeixen a distreure la nostre atenció de la naturalesa explotadora de una economia estructurada sobre les competències abans que les necessitats dels éssers humans i de la vida humana.
Així, la tecnologia e industria son presentats com les protagonistes perverses d’aquests temes, en contes del mercat i de la il·limitada acumulació de capital.

Plantejament anarcosindicalista

Els nostres plantejaments poden desenvolupar-se mitjançant les següents activitats:

Difusió de una ideologia de contingut pacifista, antimilitarista i de protecció de la natura en tots els camps (social, laboral i cultural…)

Informació als treballadors i treballadores i reivindicacions sindicals concretes en els diferents sectors i aspectes relacionats com la higiene i la seguretat a la feina, amb vistes a millorar i protegir el medi ambient.

Les lluites i reivindicacions hauran d’anar relacionades, per exemple, recolzar el ús d’energies renovables, evitar abocar residus contaminants, potenciar el reciclatge i adaptar la producció a les necessitats prioritàries de tots.
Creiem que des de les fàbriques, obres, camp…, es pot fer una gran tasca que conscienciació a la societat i hem de començar a treballar en aquest sentit.

Paraules finals

La CNT ha de tenir en compte als col·lectius afins que lluiten dintre de l’ecologisme, ja que les seves lluites son importants i perquè teòricament estan fora de la manipulació estatal i la política parlamentaria, intentant mantenir una estreta relació amb aquests moviments i demostrar el nostre recolzament i solidaritat amb la pràctica. Es per això que mitjançant la coordinació de sindicats de la CNT i de les seccions de la AIT, es poden realitzar mobilitzacions i lluites contra amenaces mediambientals concretes com la destrucció de l’Amazònia, proves nuclears, residus tòxics, etc.

La CNT ha de participar i assumir la defensa de la naturalesa i del entorn del ésser humà contra qualsevol agressió i al mateix temps lluitar per una societat ecològica-radical dins del context de les idees llibertaries d’emancipació, assolint que la vida humana sigui compatible amb la naturalesa, essent una part més d’ella, entenent que aquesta lluita no esta desvinculada del mon laboral, si no que, per tot l’esmentat esta íntimament lligat.

Per una societat ecològica social-radical. Per una tecnologia al servei de la naturalesa i del ésser humà. Per un mon sense jerarquies, sense classes i sense estat.

El Sindicato de Oficios Varios de la CNT-AIT de Figueres y comarca comunica que ha iniciado una campaña para promover la Abstención Activa. Para ser coherentes con nuestros principios, tácticas y finalidades anarcosindicalistas consideramos que las elecciones parlamentarias, ya sean municipales, autonómicas, etc. no son ninguna solución a los problemas que padece cada día la ciudadanía, el contrario, son una parte principal del problema (junto con el sistema económico que nos rige).

Esta campaña consta de varias charlas-debate que realizaremos en la provincia de Girona, así como la edición de un dosier con diversos textos que tratan el tema desde una óptica libertaria, vigente hoy en día, más que nunca.

La primera charla se hará en Girona el jueves 6 de noviembre en la facultad de Letras de la universidad de Girona, a las 17:00h horas a cargo de los compañeros Just Casas (profesor de historia en la UAB y militante de la CNT-AIT de Terrassa) y Miquel Sánchez (jornalero forestal y militante de CNT-AIT).

La segunda charla se hará en Figueres el viernes 14 de noviembre en el Casal La Volta, a las 20:00 horas a cargo de los mismos compañeros.

Para más información, dirigirse al SOV de la CNT-AIT de Figueres y comarca al teléfono 972 673 288 cualquier día de la semana de 20:00 a las 21:00 horas.

SI VOTAS, LUEGO NO TE QUEJES….

Vota, pero escucha

Tuve, en vísperas de las pasadas elecciones, la humorada de asomarse al paraíso de cierto teatro donde se celebraba un mitin electoral. Era para mí un espectáculo nuevo en el que tomaban parte antiguos amigos de amplias ideas con gentes nuevas de limitadísimas orientaciones.

Salí de allí con la cabeza caliente y los pies fríos. Tuve que soportar una regular jaqueca de providencialismo político y, naturalmente, sufrí las consecuencias.

Estoy maravillado. No pasan días por las gentes. No hay experiencia bastante fuerte para abrirles los ojos. No hay razón que los aparte de la rutina.

Como los creyentes de todo lo fían a la providencia,así los radicales, aunque se llamen socialistas, continúan poniendo sus esperanzar en los concejales y diputados y ministros del respectivo partido. «Nuestros concejales harán esto y lo otro y lo de más allá». «Nuestros diputados conquistarán tanto y cuento y tanto más». «Nuestros ministros decretarán, crearán, transformarán cuanto haya que decretar, crear y transformar». Tal es la enseñanza de ayer, de hoy y de mañana. Y así el pueblo, a quien se apela a toda hora, sigue aprendiendo que no tiene otra cosa que hacer sino votar y esperar pacientemente a que todo se le dé hecho. Y va y vota y espera.

Tentado estuve de pedir la palabra y arremeter de frente contra la falaz rutina que así adormece a las gentes. tentado estuve de gritar al obrero allí presente y en gran mayoría:

«”Vota, sí, vota; pero escucha. Tu primer deber es salir de aqui y seguidamente actuar por cuenta propia. Ve y en cada barrio abre una escuela laica, funda un periódico, una biblioteca; organizas un centro de cultura, un sindicato, un círculo obrero, una cooperación, algo de lo mucho que te queda por hacer. Y verás, cuando esto hayas hecho, cómo los concejales, los diputados y los ministros, aunque no sean tus representantes, los representantes de tus ideas, siguen esta corriente de acción y, por seguirla, promulgan leyes que ni les pides ni necesitas, administras conforme a estas tendencias, aunque tú nada les exijas; gobiernan; en fin; según el ambiente creado por ti directamente, aunque a ti maldito lo que te importe de lo que ellos hagan. Mientras que ahora, como te cruzas de brazos y duermes sobre laureles del voto-providencia, concejales, diputados y ministros, por muy radicales y socialistas que sean, continuarán la rutina de los discursos vacíos, de las leyes necias y de la administración cominera. Y suspirarás por la instrucción popular, y continuarás tan burro como antes; clamarás por la libertad; y tan amarrado como antes a la argolla del salario seguirás; demandarás equidad, justicia, solidaridad, y te darán fárragos y más fárragos de decretos, leyes, reglamentos, pero ni una pizca de aquello a que tienes derecho y no gozas porque ni sabes ni quieres tomártelo por tu mano”.

“¿Quieres cultura, libertad, igualdad, justicia?” Pues ve y conquístalas, no quieras que otros vengan a dártelas. La fuerza que tu no tengas, siéndolo todo, no la tendrán unos cuantos, pequeña parte de ti mismo. Ese milagro de la política no se ha realizado nunca, no se realizará jamás. Tu emancipación será tu obra misma, o no te emanciparás en todos los siglos de los siglos”.

“Y ahora ve y vota y remacha tu cadena”».

(Extraído del libro IDEARIO de Ricardo Mella)