Manifest contra el teletreball i l’aïllament laboral

Des de fa dècades, si no segles, que hi ha un sector de la Patronal que trasllada el treball de la fàbrica a casa de cadascú. A moltes famílies això s’ha viscut, per exemple, pel sector tèxtil cosint a màquina, o muntant peces de ferreteria com es fa en una cadena.

En donen 30 pantalons i 30 cremalletes, i fes-t’ho tu a casa teva.

L’empresa estalvia costos de local, de seguretat i d’higiene perquè ho poses tot tu. La versió més moderna és prestar-te un ordinador portàtil per a què facis tasques administratives, en algun cas amb la videocàmera en marxa per a vigilar-te a casa, que facis les hores i no vagis a menjar ni pixar més vegades del compte. Les hores extra no compten perquè a casa teva «vas al teu aire». Però això va més enllà quan es destrueix l’horari.

Com ja passava a la construcció i la fusteria, s’ofereix gent que ja té les eines a casa, i seran millors candidat/es que altres a qui cal equipar.

I la part fantàstica per al Patró és que l’aïllament social no et permet empatitzar amb els i les teves companyes; no sabràs de qui fiar-te i no et val la pena unir-te per a lluitar.

El concepte de vaga desapareix, perquè no hi ha centre de treball que puguis tancar. I si pares, no saps qui més està parant realment, o si estàs sol/a al món. Tampoc no saps qui més hi ha en plantilla ni el què cobra de de què es mor.

La Prevenció de Riscos Laborals (PRL) és la base de la seguretat i la salut en un centre de treball. I l’existència d’un centre de treball és la base de què hi hagi PRL. Ningú no podrà organitzar-se per a què es compleixi la PRL, dins la llar.

Hi ha comptats casos avantatjosos, en què, qui proporciona el lloc de treball, té certa mesura de dignitat i comporta una efectiva conciliació de la vida familiar. En comptes d’emportar-te els nens a la feina, t’emportes la feina cap a on tens els nens. Però acaba essent un miratge tot el dia, tota la setmana.

Reclamar el teletreball assalariat o dependent com a necessitat, ens condueix al desastre humà i al suïcidi sindical. Si el problema és la salut, arregli’s la salut al centre de treball.

LLIBERTAT FALSA PER ALGUN/ES, COM EL TEMA DE L’HORARI.

Si ja no tens una hora estricta per a començar o per acabar, si ja no entres ni surts per una porta, és que no hi ha preu per a les teves hores i estàs treballant a preu fet. És la porta oberta per a què et reemplacin per treballador/es sense jurisdicció i sense inspecció possible.