Ecologisme naturalista i social

En els últims 27 anys, des de la CNT, hem pogut constatar que el canvi d’usos del territori i els seus recursos, ens està portant a un colapse de tal magnitud que ara per ara encara no hem interioritzat ben bé les seves conseqüències.

Malgrat la nostra consciència de classe, avui, encara no sabem, perquè no ens deixen aprendre, autogestionar les riqueses que nosaltres i només nosaltres els treballadors i treballadores produim. La maquinació constant i imparable de l’Estat i el Capital consagrant la usurpació del Patrimoni de totes, els interessos de les clases privilegiades i la santa propietat privada, ens ha portat en aquets moments a un punt de no retorn. Molt probablement (estudis i més estudis així ho confirmen) aquest vaixell fluvial anomenat Planeta Terra, impulsat per un corrent global i globalizador, ha començat una navegació imparable, cap a un salt d’aigua de direcció única. De totes maneres, és força reconfortant que després de més de 5000 anys de societat patriarcal amb els seus poders fàctics deu, pàtria, patró, protegits pels militars, i més de 2000 anys d’interioritzar valors de moral judeo-cristiana, ens quedi quelcom de rebeldia i racionalitat.

Nosaltres, com a treballadors i treballadores, afiliades i organitzades en la CNT de Figueres i Comarca, estem atentes i sensibles a totes les agressions fetes a la vida.

Com a humans, pensem que el nostre autèntic paper és el d’administrar els recursos de la Terra. No creiem ni confiem en les classes dirigents, ni deleguem. Som com simples treballadors i treballadores, escollides per la evolució de la natura per la nostra intel·ligència com a representants de les demés formes de vida. Com si fossim el representant sindical d’un sindicat al que estàn afiliades les bactèries, els fongs i les llevadures; així com els peixos, els ocells i d’altres animals; arbres mil.lenaris i plantes menors. Tots els éssers vius son membres d’aquest sindicat; i estàn molt, molt enfadats per l’ús i abús de les llibertats que les persones s’han près sobre el planeta i la seva vida. Sense armonia i explotant-los, la caiguda està assegurada. Que la política és als humans el què l’agricultura a la terra o la ramaderia al bestiar, ens fa témer que la domesticació del gènere humà és a punt d’assolir-se.

PROU DE PEDAÇOS I REFORMES.

PER LA REVOLUCIÓ SOCIAL, VISCA L’ANARQUIA.

Menstrestant , salut i anarcosindicalisme.

Figueres, 25 de novembre del 2004.

Resposta al Pla Director de l’Empordà a títol confederal (CNT-AIT)

La CNT ha d’assumir la lluita ecològica com una lluita més per aconseguir la tan desitjada nova societat, demostrant que aquesta lluita no esta deslligada del món laboral.
Entenem que el sindicalisme revolucionari i l’anarcosindicalisme plantegen quelcom més que els augments salarials, és per aixo que creiem que és la nostra obligació potenciar aquesta lluita a través del sindicat.

La CNT com a sindicat anarcosindicalista que veu el desenvolupament humà dins la seva integració al medi ambient, formant part d’aquest, no pot oblidar els seus principis ecologistes.

La CNT aspira a un canvi social que doni un gir a les relacions amb la natura, l’ecologisme aspira a una societat autogestionada en tots els seus àmbits per als seus membres, mentre no s’aconsegueixi, les relacions amb la natura seran d’agressió, ja que són conseqüència directa del sistema.
Quelcom bàsic en l’ecologisme és, el seu consepte de l’ésser huma i la natura: La societat humana forma part de la societat natural, totes las lleis que regulen la natura regulen al mateix temps la vida humana.

Per als moviments ecologistes

Els moviments ecologistes conecten fèrmament amb varies preocupacions bàsiques de l’anarcosindicalisme: La relació amb la natura, la crítica radical del treball aliè, l’hostilitat a la burocracia i a l’estat.
Fins a dia d’avuí, la qüestió ecològica tan sols s’ha potenciat mitjançant grups d’escassa coordinació ni incidencia, i s’ha entès com una lluita marginal.
Res més lluny de la realitat, ja que a l’únic que l’interessa que sigui marginal és a l’estat i al capital, ja que els nostres fills i filles heretaran el món que nosaltres els deixem.

El què veiem i tenim

Les dades del escalfament del planeta i la dels canvis climàtics degut a la contaminació de CO2 a l’atmosfera (efecte hivernacle, sequies, inundacions) els furats d’ozó per la utilització de cloro-fluorocarbonats, la contaminació generalitzada de las aigües, sols i aire per elements químics de deixalles procedents de les industries o de l’agricultura, la desforestació per pluges acides o tales d’arbres indiscriminades, l’esgotament de recursos energètics o alimentaris o la contaminació radioactiva per centrals o proves nuclears.
Són alguns exemples de las repercussions nefastes que, per el medi ambient i la vida, estan tenint les activitats humanes del desenvolupament capitalista i de la economia depredadora i mal gastadora, fem malbé el planeta a nivells impensables e insostenibles.

Segueix la mateixa línia

El problema per nosaltres es molt mes complexa, no sols volem discutir els mitjans d’energia a utilitzar, sinó el propi sistema com a tal, ja que el manteniment de la societat de “consum” i “d’esbarjo” exigeix un alt gasto de tot tipus d’energia.
Estem en contra de la monopolització de les energies alternatives per les multinacionals, cosa que ja esta passant (electricitat, químiques, armamentístiques…)
Una societat “supertecnològica i d’oci” necessita també d’espais de súper explotació ramaderes, agrícoles o industries fores com: nuclears, cimenteres, petroquímiques etc.
Un sistema que afavoreix a un petit percentatge de la població humana, condemnant a la resta a la misèria, la pobresa i la mort inevitable.
Un sistema que planteja el creixement il·limitat com a única forma de relacions econòmiques, arrasant els recursos i la vida del planeta, buscant un mon competitiu en el que cada un esta reduït al paper de comprador o venedor, en el que cada empresa s’ha d’expandir en un concepte econòmic de Voltors.

Com ens volen enredar

Eufemismes com a societats tecnològiques, industrials… termes tan difosos en la literatura ecològica contemporània, tendeixen a amagar, amb expressions metafòriques la brutal realitat d’una societat depredadora.
Aquests eufemismes tendeixen a distreure la nostre atenció de la naturalesa explotadora de una economia estructurada sobre les competències abans que les necessitats dels éssers humans i de la vida humana.
Així, la tecnologia e industria son presentats com les protagonistes perverses d’aquests temes, en contes del mercat i de la il·limitada acumulació de capital.

Plantejament anarcosindicalista

Els nostres plantejaments poden desenvolupar-se mitjançant les següents activitats:

Difusió de una ideologia de contingut pacifista, antimilitarista i de protecció de la natura en tots els camps (social, laboral i cultural…)

Informació als treballadors i treballadores i reivindicacions sindicals concretes en els diferents sectors i aspectes relacionats com la higiene i la seguretat a la feina, amb vistes a millorar i protegir el medi ambient.

Les lluites i reivindicacions hauran d’anar relacionades, per exemple, recolzar el ús d’energies renovables, evitar abocar residus contaminants, potenciar el reciclatge i adaptar la producció a les necessitats prioritàries de tots.
Creiem que des de les fàbriques, obres, camp…, es pot fer una gran tasca que conscienciació a la societat i hem de començar a treballar en aquest sentit.

Paraules finals

La CNT ha de tenir en compte als col·lectius afins que lluiten dintre de l’ecologisme, ja que les seves lluites son importants i perquè teòricament estan fora de la manipulació estatal i la política parlamentaria, intentant mantenir una estreta relació amb aquests moviments i demostrar el nostre recolzament i solidaritat amb la pràctica. Es per això que mitjançant la coordinació de sindicats de la CNT i de les seccions de la AIT, es poden realitzar mobilitzacions i lluites contra amenaces mediambientals concretes com la destrucció de l’Amazònia, proves nuclears, residus tòxics, etc.

La CNT ha de participar i assumir la defensa de la naturalesa i del entorn del ésser humà contra qualsevol agressió i al mateix temps lluitar per una societat ecològica-radical dins del context de les idees llibertaries d’emancipació, assolint que la vida humana sigui compatible amb la naturalesa, essent una part més d’ella, entenent que aquesta lluita no esta desvinculada del mon laboral, si no que, per tot l’esmentat esta íntimament lligat.

Per una societat ecològica social-radical. Per una tecnologia al servei de la naturalesa i del ésser humà. Per un mon sense jerarquies, sense classes i sense estat.

Jornades per l’abstenció activa

El Sindicat d’Oficis Varis de la C.N.T-A.I.T de Figueres i Comarca comunica que ha iniciat una campanya a favor de promoure l’Abstenció Activa. Per tal de ser coherents amb els nostres principis, tàctiques i finalitats anarcosindicalistes considerem que les eleccions democràtiques parlamentàries, ja siguin municipals, autonòmiques, etc, no són cap solució als problemes que pateix cada dia la ciutadania, al contrari són una part principal del problema (juntament amb el sistema econòmic que ens regeix).

Aquesta campanya consta de varies xerrades-debat que realitzarem a la província de Girona, així com l’edició d’un dossier amb diversos textos que tracten el tema des d’una òptica llibertària, vigent avuí en dia, més que mai.

La primera xerrada es farà a Girona el dijous 6 de novembre a la facultat de lletres de la Universitat de Girona, a les 17:00 hores a càrrec dels companys Just Cases (profesor d’història a la UAB i militant de la CNT-AIT de Terrasssa) i Miquel Sánchez (jornaler forestal i militant de la CNT-AIT).

La segona xerrada es farà a Figueres el divendres 14 de novembre al Casal la Volta, a les 20:00 hores a càrrec dels mateixos companys.

Per a més informació, dirigir-se al S.O.V de la C.N.T-A.I.T de Figueres i Comarca al telèfon 972 67 32 88 qualsevol dia de la setmana de 20:00 a les 21:00 hores.

SI VOTES, NO ET QUEIXIS….

En les vísperes de les passades eleccions vaig tenir la bona intenció d’apropar-me al paradís de cert local on se celebrava un mitin electoral. Era per a mi un espectacle nou en el que formaven part amics i amigues d’ampul·loses idees amb noves gents de limitadíssimes orientacions.
Sortí d’allà amb el cap calent i els peus freds. Vaig haver de suportar un regular mal de cap de providencialisme polític i, naturalment, en patí les conseqüències.
Estic meravellat. No passen els dies per a la gent. No hi ha experiència prou colpidora amb la qual obrin els ulls. No hi ha raó que els aparti de la rutina.

Com els i les creients ho fixen tot a la providència, així els i les socialdemòcrates, democristians, reaccionaris/es, alternatius/ves o socialistes, continuen posant les seves esperances en els i les regidors/es i diputats/des i ministres del respectiu partit o candidatura:

«Els nostres regidors faran això i allò i el de més enllà»

«Els nostres diputats conqueriran tant i quant i tant més»

«Els nostres ministres decretaran, crearan, transformaran tot el que s’hagi de decretar, crear i transformar»

Tal és l’ensenyament d’ahir, avui i demà. Avui el poble, a qui s’apel·la a tothora, segueix aprenent que no té altra cosa que fer sinó votar i esperar de forma pacient a que tot se li doni fet. I va i vota i espera.

Temptat vaig estar de demanar la paraula i envestir de front contra la fal·làcia i la rutina que així adorm a les persones. Temptat vaig estar de cridar al treballador/a allà presents i en majoria:

Si votes, no et queixis. Perquè el teu primer deure és sortir d’aquí i tot seguit actuar pel teu compte. Ves i en cada poble obre una escola laica, crea un diari, una biblioteca; organitza un centre de cultura, un sindicat, un cercle obrer, una cooperativa, quelcom del molt que et queda per a fer. Si et creues de braços i t’adorms al jaç del vot-providència, regidors/es, diputats/des i ministres, per molt alternatius/ves o socialistes o el que siguin, continuaran la rutina dels recursos buits, de les lleis nècies i de l’administració obstaculitzadora. I sospiraràs per la instrucció popular i continuaràs tan burro/a com abans, cridaràs per la llibertat i tant pres/a com abans a l’argolla del salari seguiràs, demanaràs equitat, justícia, solidaritat i et donaran decrets, lleis i reglaments a dojo, però ni una mica d’allò a què tens dret i no gaudeixes perquè ni saps ni vols prendre-ho amb les teves mans.

Vols cultura, llibertat, igualtat, justícia?. Doncs ves a conquerir-ho, no vulguis que altres vinguin a donar-t’ho. La força que tu no tinguis, doncs és el tot, no la tindran uns/es quants/es. Aquest miracle de la política no s’ha dut mai a terme, ni es durà mai. La teva emancipació serà la teva obra, o no t’emanciparàs en tots els segles dels segles.

I ara ves i vota i rematxa la teva cadena.

(Extret del llibre IDEARIO de Ricardo Mella)

1 8 9 10