La CNT ha d’assumir la lluita ecològica com una lluita més per aconseguir la tan desitjada nova societat, demostrant que aquesta lluita no esta deslligada del món laboral.
Entenem que el sindicalisme revolucionari i l’anarcosindicalisme plantegen quelcom més que els augments salarials, és per aixo que creiem que és la nostra obligació potenciar aquesta lluita a través del sindicat.
La CNT com a sindicat anarcosindicalista que veu el desenvolupament humà dins la seva integració al medi ambient, formant part d’aquest, no pot oblidar els seus principis ecologistes.
La CNT aspira a un canvi social que doni un gir a les relacions amb la natura, l’ecologisme aspira a una societat autogestionada en tots els seus àmbits per als seus membres, mentre no s’aconsegueixi, les relacions amb la natura seran d’agressió, ja que són conseqüència directa del sistema.
Quelcom bàsic en l’ecologisme és, el seu consepte de l’ésser huma i la natura: La societat humana forma part de la societat natural, totes las lleis que regulen la natura regulen al mateix temps la vida humana.
Per als moviments ecologistes
Els moviments ecologistes conecten fèrmament amb varies preocupacions bàsiques de l’anarcosindicalisme: La relació amb la natura, la crítica radical del treball aliè, l’hostilitat a la burocracia i a l’estat.
Fins a dia d’avuí, la qüestió ecològica tan sols s’ha potenciat mitjançant grups d’escassa coordinació ni incidencia, i s’ha entès com una lluita marginal.
Res més lluny de la realitat, ja que a l’únic que l’interessa que sigui marginal és a l’estat i al capital, ja que els nostres fills i filles heretaran el món que nosaltres els deixem.
El què veiem i tenim
Les dades del escalfament del planeta i la dels canvis climàtics degut a la contaminació de CO2 a l’atmosfera (efecte hivernacle, sequies, inundacions) els furats d’ozó per la utilització de cloro-fluorocarbonats, la contaminació generalitzada de las aigües, sols i aire per elements químics de deixalles procedents de les industries o de l’agricultura, la desforestació per pluges acides o tales d’arbres indiscriminades, l’esgotament de recursos energètics o alimentaris o la contaminació radioactiva per centrals o proves nuclears.
Són alguns exemples de las repercussions nefastes que, per el medi ambient i la vida, estan tenint les activitats humanes del desenvolupament capitalista i de la economia depredadora i mal gastadora, fem malbé el planeta a nivells impensables e insostenibles.
Segueix la mateixa línia
El problema per nosaltres es molt mes complexa, no sols volem discutir els mitjans d’energia a utilitzar, sinó el propi sistema com a tal, ja que el manteniment de la societat de “consum” i “d’esbarjo” exigeix un alt gasto de tot tipus d’energia.
Estem en contra de la monopolització de les energies alternatives per les multinacionals, cosa que ja esta passant (electricitat, químiques, armamentístiques…)
Una societat “supertecnològica i d’oci” necessita també d’espais de súper explotació ramaderes, agrícoles o industries fores com: nuclears, cimenteres, petroquímiques etc.
Un sistema que afavoreix a un petit percentatge de la població humana, condemnant a la resta a la misèria, la pobresa i la mort inevitable.
Un sistema que planteja el creixement il·limitat com a única forma de relacions econòmiques, arrasant els recursos i la vida del planeta, buscant un mon competitiu en el que cada un esta reduït al paper de comprador o venedor, en el que cada empresa s’ha d’expandir en un concepte econòmic de Voltors.
Com ens volen enredar
Eufemismes com a societats tecnològiques, industrials… termes tan difosos en la literatura ecològica contemporània, tendeixen a amagar, amb expressions metafòriques la brutal realitat d’una societat depredadora.
Aquests eufemismes tendeixen a distreure la nostre atenció de la naturalesa explotadora de una economia estructurada sobre les competències abans que les necessitats dels éssers humans i de la vida humana.
Així, la tecnologia e industria son presentats com les protagonistes perverses d’aquests temes, en contes del mercat i de la il·limitada acumulació de capital.
Plantejament anarcosindicalista
Els nostres plantejaments poden desenvolupar-se mitjançant les següents activitats:
Difusió de una ideologia de contingut pacifista, antimilitarista i de protecció de la natura en tots els camps (social, laboral i cultural…)
Informació als treballadors i treballadores i reivindicacions sindicals concretes en els diferents sectors i aspectes relacionats com la higiene i la seguretat a la feina, amb vistes a millorar i protegir el medi ambient.
Les lluites i reivindicacions hauran d’anar relacionades, per exemple, recolzar el ús d’energies renovables, evitar abocar residus contaminants, potenciar el reciclatge i adaptar la producció a les necessitats prioritàries de tots.
Creiem que des de les fàbriques, obres, camp…, es pot fer una gran tasca que conscienciació a la societat i hem de començar a treballar en aquest sentit.
Paraules finals
La CNT ha de tenir en compte als col·lectius afins que lluiten dintre de l’ecologisme, ja que les seves lluites son importants i perquè teòricament estan fora de la manipulació estatal i la política parlamentaria, intentant mantenir una estreta relació amb aquests moviments i demostrar el nostre recolzament i solidaritat amb la pràctica. Es per això que mitjançant la coordinació de sindicats de la CNT i de les seccions de la AIT, es poden realitzar mobilitzacions i lluites contra amenaces mediambientals concretes com la destrucció de l’Amazònia, proves nuclears, residus tòxics, etc.
La CNT ha de participar i assumir la defensa de la naturalesa i del entorn del ésser humà contra qualsevol agressió i al mateix temps lluitar per una societat ecològica-radical dins del context de les idees llibertaries d’emancipació, assolint que la vida humana sigui compatible amb la naturalesa, essent una part més d’ella, entenent que aquesta lluita no esta desvinculada del mon laboral, si no que, per tot l’esmentat esta íntimament lligat.
Per una societat ecològica social-radical. Per una tecnologia al servei de la naturalesa i del ésser humà. Per un mon sense jerarquies, sense classes i sense estat.
