Categoria: Sin categoría

Contra el centralisme energètic, contra la repressió de la dissidència

Per les properes setmanes està assenyalat el judici on les diferents administracions de l’Estat, incloent la Generalitat de Catalunya, es presenten per tancar a la presó a vàries persones que han estat lluitant durant el conflictiu procés de construcció de la línia de Molt Alta Tensió que travessa territori al Nord i al Sud dels Pirineus. Diversos sindicats de la Confederació Nacional del Treball han participat durant anys d’aquesta oposició civil al model energètic del Capitalisme.

No volem la indústria nuclear. No volem que les riqueses, incloent l’energia, siguin sistemàticament objecte d’especulació i d’una economia fictícia que acumula i només compra i torna a vendre manipulant el valor de les coses, el valor del treball i el valor de de les persones i la natura.

Aquest funcionament és el què fa que l’Estat i el Capital necessiti línies elèctriques descomunals com la MAT, ja que aquesta facilita el tràfic econòmic de l’energia elèctrica entre la península ibèrica i la França nuclear. I aquest conflicte demostra que la Generalitat de Catalunya considera que la indústria i els agents especuladors han d’estar per sobre de la natura, de les persones i de la democràcia.

Perquè la societat porta més d’una dècada dient NO A LA MAT, NON A LA THT, i en canvi les administracions públiques han estat manipulant la veritat i oposant-se al dret de decidir de la població de totes les contrades.

Absolució encausades.

Visca la llibertat

Abaix els murs de les presons

El Sindicat Únic d’Oficis Varis de Pineda de Mar i comarques recolza la campanya en solidaritat amb les encausades per defensar la terra. i la manifestació convocada el dissabte 24 de febrer a les 17h a la plaça de Catalunya de Girona.

Adjuntem la: Convocatòria que reflecteix la incongruència dins la CIT com a classe obrera, que no hauria de tenir fronteres ni recolzar la classe política.

Veure també de Girona: De la conciencia de clase y la conciencia nacional

Davant l’escalada policial contra els interessos de treballadors i treballadores, animem a afegir-vos a les convocatòries de Vaga General que es concretaran properament, i a coordinar-vos amb un Comitè de Vaga antirrepressiu per recolzar l’aturada laboral, coordinar recursos i vetllar per la seguretat de tothom.

A la primera reunió tractarem propostes d’organització respectant l’autonomia de les entitats, punts en comú, contactes i comunicació interna i externa. La idea seria per tractar posteriorment els recursos pel suport mutu, defensa jurídica, piquets, responsabilitat i calendaris.

• Quan: Divendres 29 d’octubre a les 19:00h
• On: Edifici sindical de Figueres (c/ Poeta Marquina 5 – rere la biblioteca municipal)

Aquesta convocatòria és oberta a tots els col·lectius amb activitat habitual a l’Alt Empordà, respectant la pluralitat ideològica, i que aportin almenys una persona d’enllaç.

Posicionament de la CNT (CIT) de Catalunya i Balears davant la situació catalana

Tot Estat es basa en la repressió i, en últim termini, es manté sobre la violència – com malauradament estem comprovant a la nostra pell les persones que vivim a Catalunya. Quan l’Estat ha vist perillar la seva integritat territorial no ha dubtat en utilitzar les forces repressives indiscriminadament.

Aquests atacs neixen de la por dels poders establerts a l’ús efectiu de les llibertats col·lectives per les persones explotades i oprimides del territori. I és que res espanta tant a qualsevol poder institucionalitzat com que la classe treballadora prengui a les seves mans el seu propi destí: per això l’Estat no pot permetre cap forma de dissidència que se’ls pugi anar de les mans.

Però des de la CNT celebrem la dissidència i la rebel·lia com un cant a la llibertat dins la construcció d’un món on les persones puguin decidir sobre sí mateixes sobre tot allò que les afecta.

També fem servir aquest moment per fer una crida a vèncer la por, organitzar-nos i aconseguir acabar amb els retrocessos que les treballadores i treballadors hem patit aquests anys.

Pisos «patera» d’Aunar

Aunar és una empresa de serveis esportius, que ha estat recentment contractada per campings i ajuntaments a les costes gironines, i basa els seus beneficis en la lletja explotació de socorristes i altres treballadors. Ofereix la inclusió de l’allotjament a la feina, i quan arriben els treballadors es troben amb un descompte de 150 euros mensuals pel relloguer sense contracte d’una habitació, al més pur estil tercermundista.

Ensenyem avui els casos de Palamós, al carrer Indústria 55 i al carrer Pagès Ortíz 11, on els treballados són tractats com a infrapersones.

Als pisos no hi ha aigua calenta, ni rentadora, ni bombetes, ni quasi mobiliari, bruts de verdet i la terrassa plena de porqueria com un galliner. Un pis de 3 habitacions per 6 persones, que s’entrega amb 3 lliteres i 6 matalassos d’escuma bruts de la despedida de l’any passat. Tot i les queixes, els treballadors s’han hagut de pagar fins i tot el material elèctric. els pisos han acabat passant de 6 habitants, amb la qual cosa alguns treballadors han acabat dormint a terra i al sofà.

Després de llegir el comunicat de CNT el passat 22 d’agost, un socorrista enterat així de l’engany, va protestar, i fart d’ell el gerent el va despedir començant pel desnonament fulminant del pis: recollir-lo del punt de guaita de la platja a mitja guàrdia i fer-li treure les pertanyences del pis.

Amb Aunar, precarietat laboral a les costes gironines sota amenaça

Aunar és una empresa amb seu a Reus que es dedica a serveis esportius, com són els socorristes de platja i piscina que hi ha a Sant Pere Pescador, Roses o Palamós. Aquesta empresa competeix per les adjudicacions amb el preu del servei, bàsicament a sacrifici de la qualitat i dels drets dels treballadors. Curiosament, es presenta com a especialista en prevenció i salut a les activitats esportives.

En el cas dels socorristes aquàtics, que contracta provinents d’arreu de l’estat, quan el treballador inicia la temporada (majoritàriament el mes de juny) és rebut per l’encarregat de zona amb les úniques paraules per indicar-li a on ha de començar a treballar l’endemà.

No hi ha més explicacions sobre la feina ni coordinació amb la resta de la plantilla, com aquell qui arriba a un camp de patates i et diuen per quina renglera ja pots començar.

A mitja temporada d’aquest estiu els treballadors han estat pressionant l’empresa per acordar almenys un protocol de comunicació (com el codi vermell, «home a l’aigua», etc.) però sense aconseguir cap resultat consistent.

Després de les primeres denuncies del sindicat CNT-AIT, el cap de setmana entre el 26 i el 28 d’agost la Patronal va distribuir entre els treballadors diversos papers per signar, com és la recepció de les nòmines, i falsament que s’havia rebut un curs de formació sobre Prevenció de Riscos Laborals (PRL).
Tot i que Aunar no havia contractat cap servei de PRL a les comarques gironines, aquells qui no han signat la falsedat estan essent acomiadats aquests primers dies de setembre. Des del sindicat CNT-AIT creiem que és hora que els contractants d’Aunar (com els ajuntaments) es pronunciïn al respecte, donat que la seguretat de les persones a la platja es degrada setmana rere setmana.

Quan compres, votes

En aquesta «economia de mercat» algú encara pensa que el funcionament de la societat es determina a les eleccions? Quan és exactament que votem el model de dona que ha d’influir a les noves generacions? Cada establiment comercial dels nostres carrers té urnes per recolzar una opció o altra en aquest i a tants altres afers de la nostra cultura.

Aquests dies fins i tot s’ha fet públic que les empreses que exploten la imatge femenina són les que voten (i boten) la seva opinió, com en el cas de Munroe Bergdorf.

L’assetjament publicitari existeix, i és legal

Les administracions públiques, incloent l’ensenyament nacional o la televisió «pública», no es posen del costat de la població quan necessita defensar-se d’un món comercial agressiu i d’adoctrinament pel consumisme i l’egocentrisme.

En comptes d’això, veiem l’exemple de l’Ajuntament de Figueres com, a través de la contractació de serveis, subvenciona la instal·lació i manteniment de cartells lluminosos destinats a distreure l’atenció de conductors i conductores dels carrers del municipi.

Així doncs, com votar en contra l’assetjament publicitari i la ideologia que transmeten? Doncs de vegades no n’hi ha prou amb rebutjar marques com L’Oréal o Calzedonia, sinó que s’ha de generalitzar el recel cap a les empreses que, per donar valor als seus productes i serveis, recorren a la publicitat massiva, i més encara si es recolzen en estereotips sobre les persones.

Aquest dimecres passat:

Veure també: Botiguers contra el Top manta

No t’enganyis, no només compres la falsedat

Atenent les tradicionals reclamacions de botiguers contra venedors ambulants, la Generalitat de Catalunya distribueix fulletons contra el «Top manta», expressió amb origen de la venda al carrer dels èxits musicals en cassette o CD. Amb el lema «No t’enganyis, no només compres un producte fals» la institució separa les marques comercials de la crueltat laboral que tenen al darrera.

Les institucions de l’Estat, com és la Generalitat, mai no han promogut campanyes que assenyalin El Corte Inglés, C&A, Carrefour, Zara, Massimo Dutti, i tantes altres marques «autèntiques», que són la cara de l’engany cap a les persones que comprem roba.

La indústria tèxtil de Bangla Desh es basa en fàbriques de tela amb terribles condicions de treball i ocupa el 80% de les exportacions del país. 3 milions de persones treballen en 4.500 fàbriques a les afores de la capital Dacca, amb jornades d’entre 54 i 90 hores setmanals i amb el salari mínim més baix del planeta: 30 euros al mes.

El 2012 un centenar de treballadores van morir a l’incendi d’una fàbrica de C&A, Carrefour, Walmart i Kik, on les portes eren tancades i van salvar la vida aquells qui saltaven des dels pisos superiors.

A la maquiladora «Ali enterprises», al Pakistan, 300 persones van morir cremades el 2011. A la planta «Foxconn» de fabricació de iPads i iPhones a la Xina el 2010 es va viure una onada de suicidis per les condicions laborals. El 2013 350 treballadors van morir a Bangla Desh en desmoronar-se l’edifici amb la fàbrica de El Corte Inglés, Mango, Benetton i Primark després de fer cas omís als avisos de ruïna i de les prohibicions contra les empreses.

El sector tèxtil, que tant desenvolupat va estar a casa nostra després del tràfic d’esclaus, està dominat per grans corporacions que promouen la pressió de botiguers i botigueres contra la venda ambulant, ja que el valor dels seus productes el basen en la marca registrada i la propietat industrial.

Les condicions legals de treball a casa nostra no estan dedicades a les persones que arriben dels països espoliats com Pakistan, Marroc, Honduras, Somàlia, etc., així que els treballadors i treballadores s’han de buscar la vida, també amb la venda ambulant, i tant dignament si el calçat porta la ratlla «Nike» autoritzada com si és imitada.

Tot això no significa que les condicions de la venda ambulant siguin millors, sinó que la campanya contra el «Top manta» no és més que una pugna entre diferents variants de la mateixa pirateria: l’explotació i la pobresa.

Ajuntaments com el de Palamós externalitzen responsabilitats

Aunar és una empresa d’esports que ofereix feina amb condicions enganyoses a socorristes d’arreu de l’Estat, i és contractada per campings i ajuntaments com el de Roses, Palamós i d’altres, per tal d’estalviar-se les garanties laborals de l’administració pública, amb resultats més que qüestionables.

Explotació immobiliària amb pisos-patera, falta de material sanitari, assignació de tasques sense titulació, hores extra il·legals, tasques de guia turístic durant la vigilància encarregades per l’ajuntament, manca de llanxa de salvament i de sistemes de comunicació, i altres problemes són motiu de conflicte per CNT i pels banyistes en cas d’emergència.

Les grans xifres de les licitacions demostren que aquesta empresa, Aunar, guanya concursos públics amb el preu, retallant els seus propis mitjans i a costa d’això encara obté beneficis lucratius per uns amos que volen viure sense treballar.

A la seva publicitat, Aunar parla d’excel·lència en el seu funcionament, formació abans de començar a treballar, i acreditacions que en realitat hi ha personal que no té.

«Outsourcing» és l’eufemisme que es fa servir per a què algunes administracions públiques comptin amb un nom fashion per la deixadesa de les seves obligacions i permetre l’explotació de les persones amb més precarietat.