Historia desenvuelta del surrealismo
(Jules-François Dupuis)
Aquesta història del Surrealisme no és verdaderament una història, sinó una crítica del surrealisme, escrita per un dels seus hereus i, al mateix temps, un dels seus enterradors. El caràcter polèmic i de finalització que l’autor atribueix al seu text corresponen al punt de vista situacionista d’una crítica com «La sociedad del espectáculo» i el «Tratado de saber-vivir» per ús de les joves generacions. Estem doncs, davant una lectura radical i apassionada del surrealisme, de les seves pretensions, èxits i fracassos que manté plena actualitat polèmica de profit per les joves generacions.
El kit de la lucha en internet
(Margarita Padilla)
Pocs dubtes caben ja que Internet s’ha convertit en un terreny de batalla crucial pel futur del desenvolupament de la crítica, la transformació i els propis moviments socials. A partir d’algunes de les principals propostes ciberactivistes que s’han desenvolupat els últims anys com WikiLeaks, Anonymous o Hacktivistas, aquest llibre aposta per la llibertat a Internet, la lluita contra la censura i la falsa escassetat de bens immaterials. Noves eines i elements d’organització s’expliquen per afrontar eficaçment la situació actual.
Video de Samuel Martínez i Marta G. Franco, sense comptar amb el control total actual de les xarxes per part del Poder:
La convivencialidad
(Ivan Illich)
La lògica indusrtial no forma part solament de les formes de producció d’objectes de consum, sinó que és inherent a totes les bases del capitalisme actual. La tecnologia en el seu conjunt, el sistema de transports, l’escola o el sistema sanitari, tal i com es van edificar al llarg del segle XX, han adoptat la forma de producció industrial, basada en el creixement extrem i sense fi. Les eines que teníen que alliberar les persones de l’esclavatge del treball, han acabat per posar-les al seu servei.
Manual de la guerrilla de la comunicación
(Luther Blisset)
Les autores estan fins els nassos de la pràctica exclusiva d’escriure fulletons insípids i del dogmatisme de l’esquerra. Aquesta és una proposta de renovació dels mecanismes d’acció i comunicació pels moviments socials, publicada ja entrat el segle XXI quan es configuraven noves formes de lluita i organització en front a la dominació global. Amb el concepte de guerrilla de la comunicació conviden a experimentar altres formes de fer política que molt sovint han estat menystingudes com a bromes poc serioses al marge del «verdader treball polític».
Teoría King Kong
(Virginie Despentes)
Transgressora i amb la llengua molt llarga, Virgine Despentes (Nancy, 1969) va passar de ser una escriptora marginal a convertir-se en la diva destroy punk de les lletres franceses i una de les veus més destacades de la seva generació. Aquest és un text polèmic que uns consideren el manifest d’un nou feminisme i altres, una lluita personal o una guerra civil entre homes i dones. I ella diu: «Escric des de la lletjor i per les lletges, les velles, les camioneres, les frígides, les insatisfetes, les que ningú no desitja, les histèriques, les tarades, totes les excloses del gran mercat de la bona dona». Amb això ens ofereix un assaig al qual s’ataquen els tabús del feminisme liberal: la violació, la prostitució i la pornografia.
Contra el fundamentalismo escolar
(Enrique Santamaría)
Encara que hi hagi un ampli acord en què l’escola ha estat, en els seus origens, una institució monolítica i tancada en sí mateixa amb un clar objectiu adoctrinador, les divergències més evidents sorgeixen a l’hora de plantejar reformes o alternatives. La qüestió dels fills i filles d’immigrants que fa pensar alguns que l’escola hauria de ser el lloc privilegiat de lluita contra el racisme i d’obertura cultural, pot servir per reobrir el debat sobre les funcions de les institucions educatives i les possibilitats que donen sobre la unitat cultural i la selecció i exclusió social.
De la protesta al contrapoder
(Leiva & Miró & Urbano)
Aquest és un relat que interpel·la les experiències recents de l’autoorganització. Un període on hem viscut (i encara està en marxa) les sacsejades d’un nou protagonisme social que escapa a les lògiques de la política representativa, unes petites tremolors de vida col·lectiva que van més enllà del que fins ara s’ha entès com a moviments socials. L’autoorganització que s’intensifica en la Barcelona metropolitana, a mitjan dècada dels noranta, és un procés que vitalitza aquell protagonisme social (obrer, popular, assembleari, feminista…) hipotecat per la Transició, minoritzat per l’expropiació de la política practicada per l’estat-democràcia, escombrat per la reestructuració capitalista.
Parades de llibres de CNT-AIT a l’Empordà
Com cada any, el sindicat CNT també aprofita el 23 d’abril per apropar llibres i treballs de la classe treballadora, davant la situació de misèria generalitzada, per fer difusió d’alternatives culturals i de pensament que ens ajuden a tallar d’arrel la problemàtica social.
Poques més oportunitats hi ha de trobar aquest material tant a prop.
El Dia del Llibre portarem la parada als centres de La Bisbal i Figueres amb prop de 100 títols de tots els preus, també amb premsa alternativa, informació sobre l’organització, i com a punt de trobada on poder debatre, informar i recollir experiències, conèixer-nos i madurar estratègies d’organització contra els poders imperants. Qui vulgui llegir, evidentment podrà llegir.