Categoria: Sin categoría

La regidoria de Cultura de l’Ajuntament de Figueres presenta aquesta setmana les directrius de la política cultural pels propers anys, però comptant amb centres cada vegada més precaris i sense voluntat de treballar junts amb el personal municipal.

Des de la municipalització del museuEmpordà del passat hivern, que l’ajuntament ha estat prometent un tracte igual pels treballadors del museu, ara del mateix ajuntament. Però manté un tracte diferent i fins i tot pitjor amb l’esmentat personal i evita qualsevol diàleg amb la representació sindical.

Exemples de la precarietat del servei són la privatització de serveis com el muntatge i desmuntatge d’exposicions o la paulatina desintegració de la biblioteca pública del museu, amb prop de 5.000 volums i especialitzada en l’art.

El museuEmpordà obre cada dia les seves portes, i és difícil que el visitant i el ciutadà s’assabenti de que hi ha tasques com explicar exposicions en diversos idiomes, crear activitats que donen valor al museu i tantes altres, que han de ser portades per treballadors i treballadores, que aquestes ho fan possible malgrat el tracte rebaixat, falta d’informació i comunicació, i condicions laborals sempre auxiliars que dóna l’ajuntament.

Unes directrius culturals per tot un mandat polític serien més sòlides, creïbles i viables quan es compta amb els treballadors i treballadores, tant en els aspectes laborals com funcionals.

A Figueres, 23 de juliol del 2015

Un any més, un dia més, una data més, un més dels milers d’efemèrides que inunden el calendari.

I tot i amb això, aquest no és un dia qualsevol. És el dia en què les dones deixem d’ocupar titulars com a víctimes de la violència de gènere per passar a ser les heroïnes de la jornada, sempre amb la cançoneta del «encara queda molt per fer».

Quasi amb tota seguretat una de les dones que aquest dia banyi de violeta les seves xarxes socials, porti més de vuit hores de jornada laboral, hagi acabat les tasques de la seva casa sense desatendre els fills i potser amb sort hagi tingut temps per dedicar uns minuts a la seva cura personal, més per obligació que per devoció. Preocupada per una imatge que ja no recorda a qui li importa més, si a ella o a un sistema que s’obstina en estigmatitzar-nos si no ens amanim.

O potser aquella dona encara no ha tornat del treball, s’ha lligat un llaç violeta a la jaqueta d’executiva i ha tornat a refer l’informe que haurà de presentar sens falta a primera hora del dia següent, intentant no sentir-se frustrada i incompleta en una societat que l’ha obligat a escollir entre realització personal i laboral. Una dona que fa molt temps que va entendre que l’anomenada «conciliació» és un terme només aplicable a l’univers femení.

Potser aquesta dona estigui acabant de recollir els seus fills del cole mentre recorda els anys en què podia treballar, quan encara no havia renunciat a tot per la seva maternitat. Se sent culpable cada vegada que pensa en alliberar-se de tant en tant dels seus fills i se submergeix en un univers d’ansietat i depressió perquè no entén l’origen del seu malestar, perquè ésser mare no és la panacea que li havien «venut»; en definitiva, perquè ja no es recorda de qui és ella en realitat.

I seguim alienes al fet de què seguim cobrant menys per exercir el mateix treball que els homes, que seguim sense tenir accés als anomenats llocs de responsabilitat, a la majoria dels casos lligades de mans per una autoimposada tasca de cures, que seguim essent les que en un alt percentatge no es reintegren a la seva plaça laboral després de la maternitat, sense opció a llocs en guarderies públiques, pràcticament suprimides. Seguim essent les culpables de violacions i vexacions, abocades a no sortir al carrer sense escolta masculina, a risc de provocar. Inundem facultats i escoles superiors, desolades per l’increment de l’atur femení, molt superior al masculí.

Les dones, principals víctimes de la crisi d’un sistema en decadència, fem nostra la paraula SORORITAT; i reivindiquem la lluita contra el Patriarcat i el Capital, obstinades en que es vegi que una revolució que no compti amb nosaltres a les seves files està destinada al fracàs.

Per nosaltres, per la nostra dignitat com a dones, com a treballadores, contra el Patriarcat, feu vostre el crit:

VISCA EL 8 DE MARÇ!!

Avui en dia, les dones ens debatem entre corrents de criança natural, afecció i pastissets i nous feminismes radicalitzants que ens demanen que ens esterilitzem abans d’assumir la tirania de la maternitat i la vida domèstica. Volen que ens «empoderem», ignorants de que és un terme que la majoria de vegades es refereix a l’assumpció de rols masculins; mentrestant, que els homes adoptin rols tradicionalment femenins no es percep com a empoderament, sinó com a signes de debilitament. Els catàlegs de joguines segueixen ancorats en el rosa i el blau, encarregant-se de recordar-nos que ens hem d’entrenar per la cura, la casa, allò dolç i sensibler, maquillades i pentinades des dels tres anys, i sexualitzant la nostra infància amb biquinis farcits.

Manifestació a Sabadell en suport als i les preses anarquistes i contra la criminalització del moviment llibertari

Com ja sabeu el passat 16 de Desembre van detenir a 11 anarquistes de les cuals 7 en van quedar a la presó i 4 en llibertat amb càrrecs dins del que la polícia va anomenar operació pandora, un d’ells és un company del sindicat de Sabadell.

Tot i que estan empresonades a 600 quilòmetres de casa en cap moment sels imputa un fet concret, estan acusades d’organitzar-se amb (segons el Jutge Gómez-Bermudez) finalitats terroristes, estem doncs davant de presos/es purament polítics.

La privació de llibertat per a persones lluitadores, íntegres, solidàries, inconformistes, idealistes, son un atac a cadascun de nosaltres. És un atac per a tots els qui d’ una manera o una altra no ens conformem amb l’ entorn que ens envolta i el volem millorar o transformar. No oblidem que tenint a les nostres companyes empresonades, lladres i corruptes com Nuñez, Millet, Pujol o Fabra tenen penes irrisòries si no plena llibertat per reunir-se amb les seves famílies, deixant la justícia en un joc on només guanyen els rics. Les mostres de solidaritat i d’ ajuda han estat constants, tant des dels colectius anticapitalistes de Sabadell com a diferents indrets del mon en un exemple del gran rebuig social a aquestes mesures que fan servir els estats per atacar allò que no els interessa com pot ser el moviment llibertari o altres moviments i col.lectius anticapitalistes d’ acció. Exigim la posada en llibertat de les nostres companyes anarquistes i que es posi fi a la criminalització del moviment llibertari, que només busca defensar-se i ser una alternativa a aquest sistema tant injust.

És per això que us convoquem a una manifestació a Sabadell el proper Divendres 16 de Gener a les 19h a la Plaça Sant Roc, just quan farà un mes de les detencions.

El mateix dia es farà una jornada de solidaritat internacional amb les anarquistes empresonades a la operació pandora. El millor homenatge de solidaritat que podem fer per als represaliats per l’ estat és demostrar que seguirem lluitant contundentment contra les injustícies que ens fan la vida mes precaria, acomiadaments, atur, inseguretat laboral, desnonament, retallades sanitaries, corrupció. No a la criminalització de l’ anarquisme. Llibertat anarquistes de Pandora.

Adjuntem el cartell del debat públic que per demà divendres ha convocat l’Assemblea d’Aturats de Figueres a les cinc de la tarda.

cartell_debat-sobre-educacio-publica

Des del Comitè Confederal de la CNT manifestem el recolzament de tota l’organització a l’okupació sindical portada a terme per part de la Federació Local de Zaragoza al local de la Seguretat Social del carrer Andrés Gúrpide nr.3 de Zaragoza. Aquesta okupació s’emmarca dins la reivindicació que la CNT porta a terme des de fa anys pel Patrimoni Sindical Acumulat (PSA), conformat per tots els immobles propietat de l’antic Sindicat Vertical franquista, al qual havíen d’estar obligatòriament afiliades totes les treballadores i treballadors de l’Estat Espanyol.

La llei marca que aquests locals, que actualment són propietat del Ministerio de Empleo y Seguridad Social, han de ser cedits en ús a les organitzacions sindicals i patronals. En aquest repartiment hauría d’estar inclòs el nostre sindicat, però des del Ministerio només hem vist bones paraules i favoritismes cap a les organitzacions sindicals i patronals afins al poder polític. Els fets ho demostren: els diferents governs han afavorit que molts d’aquests locals quedin sense ús, abandonats, saquejats, en estat de semirruina o cedits il·legalment a empreses que es lucren del patrimoni de totes les treballadores i treballadors, abans que entregar-los a la CNT.

El local gestionat actualment per la CNT de Zaragoza és un clar exemple d’això que denunciem. Davant la impossibilitat de realitzar les seves activitats sindicals i socials a la seva antiga seu, i després de dècades sol·licitant l’ús de l’espai de PSA que li correspon, el sindicat ha donat un pas cap endavant rehabilitant l’esmentat local de la Seguretat Social (que portava més de dos anys en estat d’abandonament). S’ha reutilitzat tot el mobiliari i l’espai que estava completament deixat, obrint novament les seves portes a la classe treballadora tots els dies de la setmana des del Primer de Maig, dia de la inauguració del local.

Encara més escandalosa és la situació de l’anterior immoble del qual CNT-Zaragoza havia sol·licitat el seu ús, l’antic Hospital San Jorge, que pretén subastar el Ministerio juntament amb d’altres locals pertanyents al PSA. No solament abandonen locals que hauríen de cedir a les organitzacions de treballadores i treballadors, no solament realitzen cessions sota un criteri injust i possiblement prevaricador, sinó que a més a més ara pretenen «fer caixa» amb els mateixos. I per si fos poc, el Ministerio ha portat a judici a 11 activistes per haver posat en ús el local de l’antic Hospital de San Jorge.

No ens creurem per més temps les paraules buides del ministeri, volem compromisos clars i per escrit. La CNT no renunciarà al patrimoni que li correspon per dret. No volem propietats ni subvencions, lluitem per l’ús d’un patrimoni que és nostre i de tota la classe treballadora. Si el Ministerio no posa solució al dèficit d’espais allà on n’hi hagi, no pararem d’assenyalar a qui no posen remei a aquesta injustícia.

Per la devolució del patrimoni sindical a la classe treballadora!

Secretariat Permanent del Comitè Confederal
Confederació Nacional del Treball

Adjuntem una convocatòria unitària per aquest Primer de Maig.

convocatoria-unitaria-4_primer-de-maig-2014

El pròxim dia 16 de maig tindrà lloc el judici a un company del sindicat que li demanen 3 anys de presó i 9400euros de multa per tots els danys durant un piquet a la Vaga General del 29M del 2012 a Sabadell.

Si voleu signar el comunicat de la plataforma sbdlluitant, el sindicat l’ha signat: absolucio29msbd.wordpress.com

També s’ha realitzat un comunicat propi que ja està publicat al web del sindicat i al de Solidaridad Obrera:

Absolució imputats Vaga General 29M 2012

El 29 de març del 2012 va tenir lloc una Vaga General contra la darrera reforma laboral; a Sabadell la plataforma SBDlluitant (que agrupava col·lectius de l’esquerra independentista, la PAH, la CGT i la CNT entre d’altres), va convocar un piquet i una manifestació que va agrupar unes 10.000 persones. Els mossos van carregar contundenment contra el piquet, causant més d’una dotzena de contusionats i després d’aquest van detenir indisriminadament a onze persones, de les quals cinc estan pendents de judici. També van agredir a la premsa i van obligar a borrar els vídeos de les càrregues, fent palès novament la impunitat en què actuen.

El proper 16 de maig es celebrarà el primer judici, l’acusat és un company del sindicat que ni tan sols va participar al piquet. El fiscal l’acusa de danys, demanant-li 2 anys de presó i una multa de 6.480 euros; la Generalitat l’acusa de danys i desordres i li demana 3 anys de presó; i per últim, l’Ajuntament de Sabadell li demana 9.400 euros, acusant-lo de totes les destroses al mobiliari urbà que es van produïr al dia de la Vaga. Desde la CNT de Sabadell exigim a l’Ajuntament que retiri l’acusació, no té sentit que s’acusi de tots els danys a una persona que ni tan sols es trobava al piquet. Pensem que el veritable motiu d’aquesta acusació és simplement buscar un cap de turc que pagui per tots els danys.

La resta d’acusats són quatre, el 27 d’octubre tindrà lloc el judici a tres d’ells. El fiscal i la Generalitat els hi demanen 2 anys i 9 mesos de presó per desordres públics i delicte de resistència, exceptuant a una afiliada d’aquest sindicat que li demanen exclusivament per desordres públics. A la última acusada se li demanen 2 anys per un delicte d’atemptat a l’autoritat, així com 900 euros per una falta de lesions i 210 per indemnitzar un suposat mosso lesionat, encara està pendent de data de judici.

Pensem que aquest procés judicial, sense cap tipus de prova més enllà de les paraula dels mossos, té a veure amb la creixent criminalització dels i les que s’enfronten a les injustícies del sistema, tracten novament de frenar la protesta social amb penes de presó i multes per aquells i aquelles que lluiten. És per això que demanem l’absolució de tots els imputats/des, i els hi volem fer saber que la repressió no aturarà la nostra lluita contra els atacs de l’estat i el capital a la classe treballadora.

Historia desenvuelta del surrealismo

(Jules-François Dupuis)

Aquesta història del Surrealisme no és verdaderament una història, sinó una crítica del surrealisme, escrita per un dels seus hereus i, al mateix temps, un dels seus enterradors. El caràcter polèmic i de finalització que l’autor atribueix al seu text corresponen al punt de vista situacionista d’una crítica com «La sociedad del espectáculo» i el «Tratado de saber-vivir» per ús de les joves generacions. Estem doncs, davant una lectura radical i apassionada del surrealisme, de les seves pretensions, èxits i fracassos que manté plena actualitat polèmica de profit per les joves generacions.

El kit de la lucha en internet

(Margarita Padilla)

Pocs dubtes caben ja que Internet s’ha convertit en un terreny de batalla crucial pel futur del desenvolupament de la crítica, la transformació i els propis moviments socials. A partir d’algunes de les principals propostes ciberactivistes que s’han desenvolupat els últims anys com WikiLeaks, Anonymous o Hacktivistas, aquest llibre aposta per la llibertat a Internet, la lluita contra la censura i la falsa escassetat de bens immaterials. Noves eines i elements d’organització s’expliquen per afrontar eficaçment la situació actual.

Video de Samuel Martínez i Marta G. Franco, sense comptar amb el control total actual de les xarxes per part del Poder:

La convivencialidad

(Ivan Illich)

La lògica indusrtial no forma part solament de les formes de producció d’objectes de consum, sinó que és inherent a totes les bases del capitalisme actual. La tecnologia en el seu conjunt, el sistema de transports, l’escola o el sistema sanitari, tal i com es van edificar al llarg del segle XX, han adoptat la forma de producció industrial, basada en el creixement extrem i sense fi. Les eines que teníen que alliberar les persones de l’esclavatge del treball, han acabat per posar-les al seu servei.

Manual de la guerrilla de la comunicación

(Luther Blisset)

Les autores estan fins els nassos de la pràctica exclusiva d’escriure fulletons insípids i del dogmatisme de l’esquerra. Aquesta és una proposta de renovació dels mecanismes d’acció i comunicació pels moviments socials, publicada ja entrat el segle XXI quan es configuraven noves formes de lluita i organització en front a la dominació global. Amb el concepte de guerrilla de la comunicació conviden a experimentar altres formes de fer política que molt sovint han estat menystingudes com a bromes poc serioses al marge del «verdader treball polític».

Teoría King Kong

(Virginie Despentes)

Transgressora i amb la llengua molt llarga, Virgine Despentes (Nancy, 1969) va passar de ser una escriptora marginal a convertir-se en la diva destroy punk de les lletres franceses i una de les veus més destacades de la seva generació. Aquest és un text polèmic que uns consideren el manifest d’un nou feminisme i altres, una lluita personal o una guerra civil entre homes i dones. I ella diu: «Escric des de la lletjor i per les lletges, les velles, les camioneres, les frígides, les insatisfetes, les que ningú no desitja, les histèriques, les tarades, totes les excloses del gran mercat de la bona dona». Amb això ens ofereix un assaig al qual s’ataquen els tabús del feminisme liberal: la violació, la prostitució i la pornografia.

Contra el fundamentalismo escolar

(Enrique Santamaría)

Encara que hi hagi un ampli acord en què l’escola ha estat, en els seus origens, una institució monolítica i tancada en sí mateixa amb un clar objectiu adoctrinador, les divergències més evidents sorgeixen a l’hora de plantejar reformes o alternatives. La qüestió dels fills i filles d’immigrants que fa pensar alguns que l’escola hauria de ser el lloc privilegiat de lluita contra el racisme i d’obertura cultural, pot servir per reobrir el debat sobre les funcions de les institucions educatives i les possibilitats que donen sobre la unitat cultural i la selecció i exclusió social.

De la protesta al contrapoder

(Leiva & Miró & Urbano)

Aquest és un relat que interpel·la les experiències recents de l’autoorganització. Un període on hem viscut (i encara està en marxa) les sacsejades d’un nou protagonisme social que escapa a les lògiques de la política representativa, unes petites tremolors de vida col·lectiva que van més enllà del que fins ara s’ha entès com a moviments socials. L’autoorganització que s’intensifica en la Barcelona metropolitana, a mitjan dècada dels noranta, és un procés que vitalitza aquell protagonisme social (obrer, popular, assembleari, feminista…) hipotecat per la Transició, minoritzat per l’expropiació de la política practicada per l’estat-democràcia, escombrat per la reestructuració capitalista.

Parades de llibres de CNT-AIT a l’Empordà

Com cada any, el sindicat CNT també aprofita el 23 d’abril per apropar llibres i treballs de la classe treballadora, davant la situació de misèria generalitzada, per fer difusió d’alternatives culturals i de pensament que ens ajuden a tallar d’arrel la problemàtica social.
Poques més oportunitats hi ha de trobar aquest material tant a prop.
El Dia del Llibre portarem la parada als centres de La Bisbal i Figueres amb prop de 100 títols de tots els preus, també amb premsa alternativa, informació sobre l’organització, i com a punt de trobada on poder debatre, informar i recollir experiències, conèixer-nos i madurar estratègies d’organització contra els poders imperants. Qui vulgui llegir, evidentment podrà llegir.

Kiwi

(Grégoire Reizac)

L’ocellet Kiwi va néixer sense ales i amb moltes ganes d’aprendre a volar. A força d’enginy i voluntat, en Kiwi troba la manera de solcar els aires amb els seus companys. Un llibre sobre l’èxit de la creativitat i la perseverança en el procés d’aprenentatge, on l’esforç i el coratge es veuen recompensats. De text i traç senzill però enginyós, aquest llibre s’adreça a nens i nenes a partir dels 3 anys.

Video de Contes Takatuka, amb la Txell Benitorafe:

Dskntrl

(Ibai Sans Urbieta)

Aquest és un llibre una mica pel·licula. Poesíes, sonetos i parrafades, contes, assaigos, histories, rimes i experiments en un sentit sensesentit per donar a veure tots els sentits que pugui tenir. En arribar al final del compte enrere de cada part, ens segueix dient, a crits, com un esclat, que no es deixi de pensar, ni de reflexionar, que és justament allò que volen i pretenen els qui des dels mass media volen atontar-nos com a ovelles per seguir l’espectacle del gran embull.

Sí pasó algo

(Luis Sánchez)

Des de 1988 fins l’abolició de la conscripció (obligació de realitzar el serveis militar) a mitjans de la cècada de 1990, milers de joves van desafiar el totpoderós Estat negant-se a la seva incorporació forçosa a files en una campanya de confrontació directa amb l’exèrcit i unes lleis injustes: fou el moviment d’insubmissió. Tots els continguts són de llicència CreativeCommons i sense ànim de lucre, però sí amb l’anim de recordar, entre d’alres lluites, la desobediència civil portada a terme per milers de joves contra l’Exèrcit i l’Estat, més difícil encara a Zamora.

Parades de llibres de CNT-AIT a l’Empordà

Com cada any, el sindicat CNT també aprofita el 23 d’abril per apropar llibres i treballs de la classe treballadora, davant la situació de misèria generalitzada, per fer difusió d’alternatives culturals i de pensament que ens ajuden a tallar d’arrel la problemàtica social.
Poques més oportunitats hi ha de trobar aquest material.
El Dia del Llibre portarem la parada als centres de La Bisbal i Figueres amb prop de 100 títols de tots els preus, també amb premsa alternativa, informació sobre la organització, i com a punt de trobada on poder debatre, informar i recollir experiències, conèixer-nos i madurar estratègies d’organització contra els poders imperants. Qui vulgui llegir, evidentment podrà llegir.

Los pasos (in)visibles de la prostitución

(Celeste Arella, Cristina Fernández, Gemma Nicolás, Julieta Vartabedian)

La prostitució és un d’aquells temes de difícil discussió. Hi ha qui està a favor de la seva regulació com a activitat laboral i d’altres que rebutgen completament aquesta possibilitat. Els arguments de fons, incloent les premises poc confessades, plantegen si el treball sexual pot ser considerat com una lliure elecció legítima de la persona, o bé si, al contrari, constitueix una situació d’explotació i extorsió que la denigra. De la mateixa manera, es discuteix si suposa una transgressió davant el Patriarcat o si és una de les seves conseqüències.
Més enllà d’això, la prostitució és una realitat també a l’Empordà. Aquest llibre recull un estudi principalment per les dones immigrants als carrers de Barcelona, amb opinions de la policia, entitats socials, empresaris dels locals, administracions i treballadores. Amb tot això es pot veure els diferents elements que impulsen la invisibilització de la prostitució, per no enlletgir projectes com la Barcelona maca, la Ciutat dels detalls o suposadament + oberta.

Contra el despotismo de la velocidad

(Encyclopédie des Nuisances)

Només qui ven prou car el seu temps, al mercat de treball, està interessat en el guany de temps proposat pel TAV. Però a diferència de la nova jerarquia social, encara que sigui una reencarnació de l’anomenada societat de classes, aquests privilegiats de la mobilitat forçada, més que consentida, desperten poca enveja a qui no ha perdut la sensibilitat: cap velocitat de desplaçament no assolità mai la fuga del temps convertit en diners, venut al treball o comprat a l’oci.

La abolición del trabajo

(Bob Black)

«El treball us farà lliures». Aquesta és la frase que corona l’entrada del camp de concentració d’Auschwitz. No sembla el lloc més recomanable per una activitat que, per norma general, és acceptada, i quasi santificada, per bona part de la societat i que se l’associa amb tota una sèrie de valors inqüestionables. Precísament contra aquesta unanimitat sorgeix un llibre amb el qual s’ataca de manera virulenta el terme «treball».
A aquestes alçades del segle XXI, l’obra de Bob Black segueix essent una heretgia per molta gent. Per altres La abolición del trabajo és un armoniós cant a la vida i també una monumental botifarra a l’ordre mental establert. Hem estat guanyant-nos la vida perdent-la, i en aquest moment en que moltes ens estem quedant sense aquell treball, això no és una provocació sinó una invitació a no esperar un fantasma financer que ens salvi de la catàstrofe més absoluta.

Parades de llibres de CNT-AIT a l’Empordà

Com cada any, el sindicat CNT també aprofita el 23 d’abril per apropar llibres i treballs de la classe treballadora, davant la situació de misèria generalitzada, per fer difusió d’alternatives culturals i de pensament que ens ajuden a tallar d’arrel la problemàtica social. Poques més oportunitats hi ha de trobar aquest material.
El Dia del Llibre portarem la parada als centres de La Bisbal i Figueres amb prop de 100 títols de tots els preus, també amb premsa alternativa, informació sobre la organització, i com a punt de trobada on poder debatre, informar i recollir experiències, conèixer-nos i madurar estratègies d’organització contra els poders imperants. Qui vulgui llegir, evidentment podrà llegir.