Pel Dia del Llibre: De la desinformacio, la familia i les privatitzacions

Técnica de desinformación

(Abraham Guillén)

Sens dubte el títol no deixa de ser paradògic; vivim inmerses en una cultura que s’ha anomenat de la comunicació, utilitzant-se aquest terme també per significar «informació». Tot i això, per poc que mirem al nostre voltant constatem amargament que mai no s’ha comunicat menys, que mai, com ara, ens importen menys les coses, que, mai l’ésser humà s’ha sentit més sol, més distant de tot i de tothom. I tot això malgrat trobar-nos envoltades de tota mena d’artefactes, que pretesament ens «comuniquen», ens «informen», ens «acompanyen», etc. Sobre els mitjans de comunicació de masses, si desdendim a la realitat hem de veure que un dels principals criteris d’«autèntic desenvolupament» en aquesta societat és la seva aptitud per domunar, mitjançant els coneixements i l’educació, les comunicacions i la cultura de masses.

Familia: la idea y los sentimientos

(Agustín García Calvo)

García Calvo és un personatge molt incòmode pel radicalisme de les seves tesis, una lluita desigual de l’anarquia contra el Capital, la Familia, l’Esglesia, el Poder, el Sistema. Algunes pensaran que, donada la seva condició d’àcrata i el seu activisme polític, el seu treball com a filòleg i filòsof hauria d’estar impregnat de cert desordre i falta de rigor. Tot el contrari, el treball de García Calvo com a pensador és brillant, sorprenent, impecable. També ho és aquest breu document de 64 pàgines que comentem, on es denuncia amb una lògica aclaparadora que la familia no ha vingut essent altra cosa que l’etern botxí del verdader amor.

¿Por nuestra salud? La privatización de los servicios sanitarios.

(CAS Madrid)

Produeixen els models de gestió público-privada un estalvi real de recursos i, si és així, a quin preu? Milloren efectivament la qualitat del servei? Mantenen la igualtat social en l’accés a la salut? Conserven la qualitat del treball i de les instal·lacions que havien caracteritzat al sistema públic de salut? I també: És legítim que empreses privades obtinguin un benefici per la gestió de serveis públics? És legítim fins i tot que aquests beneficis es produeixin a la gestió d’un servei social tan sensible com la salut? Què es pot esperar, en definitiva, d’un model de subcontractació massiva dels serveis sanitaris en un context de creixent corrupció política?

Parades de llibres de CNT-AIT a l’Empordà

Com cada any, el sindicat CNT també aprofita el 23 d’abril per apropar llibres i treballs de la classe treballadora, davant la situació de misèria generalitzada, per fer difusió d’alternatives culturals i de pensament que ens ajuden a tallar d’arrel la problemàtica social.
El Dia del Llibre portarem la parada als centres de La Bisbal i Figueres, també amb premsa alternativa, informació sobre la organització, i com a punt de trobada on poder debatre, informar i recollir experiències, conèixer-nos i madurar estratègies d’organització contra els poders imperants. Qui vulgui llegir, evidentment podrà llegir.

Un any mes, retalla’ls tu a ells…

Els nostres impostos no són per la guerra i el control social!

Què és l’Objecció Fiscal?

L’Objecció Fiscal a la Despesa Militar (OFDM) consisteix a desobeir de forma individual una llei o una norma; perseguint d’aquesta manera, mostrar ii materialitzar per la via dels fets, que els diners dels nostres impostos (els diners del nostre treball) no es destinin al finançament de l’exèrcit i els cossos de «seguretat» de l’Estat.

Declarar-se objector a la despesa militar i realitzar la desobediència fiscal en l’exercici de la Declaració de la Renda, no és reconegut com un dret; però tampoc existeix cap reglament o disposició legal pel qual l’exercici de la OFDM sigui constitutiu d’un delicte fiscal i per tant, de sanció per a la persona que l’exerceix.

No tenim cap dubte i entenem l’exercici de la Insubmissió/Objecció Fiscal, com una part complementària de les diferents estratègies de lluita dels/ les treballadors/es per canviar l’actual estat de les coses.

Pel Dia del Llibre: De Cooperativisme i Feminitzacio del treball

Fer el salt. Cooperativisme i economia solidària

(Coopera que és la pera)

Aquest llibre tracta de fer una aproximació al cooperativisme i l’economia social, a la seua significació històrica, al seu valor actual i als nous desafiaments envers el nostre context. Per altra banda, també cerca oferir orientacions per aquelles persones amb desig de posar en marxa nous projectes. És per això, que a banda de diferents textos de suport, també fa un recull d’entrevistes a diversos projectes cooperatius d’àmbits com la missatgeria, educació, hostaleria, energies, serveis financers, món editorial, assegurances, comunicació, cooperatives de consum… Un total de 18 entrevistes que serveixen per prendre el pols a la vitalitat i diversitat cooperativista actual més propera als moviments socials.

Por amor o por la fuerza

(Cristina Morini)

La feminització del treball s’ha convertit en el nou paradigma del treball contemporani. No es refereix això només a la incorporació al mercat de treball assalariat, sinó sobretot la nova centralitat laboral de les competències tradicionals de la Dona: la reproducció i la cura. Afectes, comunicació, implicació personal, són ara condicions de «la nostra vida posada a treballar».
Hem caigut en una nova gàbia de ferro per allò que històricament es considerava propi de la Dona? No és aleshores això una absorció més del Capitalisme sobre la reproducció i la vida, i aleshores abarca l’explotació total? Lluny d’aquest resultat, Cristina Morini ens ensenya les possibilitats inèdites per una subversió en aquesta transformació.

Parades de llibres de CNT-AIT a l’Empordà

Com cada any, el sindicat CNT també aprofita el 23 d’abril per apropar llibres i treballs de la classe treballadora, davant la situació de misèria generalitzada, per fer difusió d’alternatives culturals i de pensament que ens ajuden a tallar d’arrel la problemàtica social.
El Dia del Llibre traurem la parada als centres de La Bisbal i Figueres, també amb premsa alternativa, informació sobre la organització, i com a punt de trobada on poder debatre, informar i recollir experiències, conèixer-nos i madurar estratègies d’organització contra els poders imperants.

XIV Jornades Culturals Llibertàries, cap de setmana a Figueres

Aquest mes de Maig i com cada primavera-estiu, celebrem les Jornades Culturals Llibertaries conjuntament entre col·lectius de La Bisbal d’Empordà, Figueres, Olot, Perpinyà i Girona. Les activitats són obertes a tothom i són de contingut social, cultural i d’actualitat política.

El programa d’enguany ha començat el passat cap de setmana i segueix el proper, el dia 19 de maig a Figueres amb els següents actes:

DIUMENGE A LES 12:00h

Xerrada-debat sobre la propietat privada, amb Marciano Cárdaba i Mario Fàbrega.

Lloc: Cafè Royal (Rambla, 18)

I A LES 17:00h

Xerrada-taller sobre la descàrrega legal de pel·lícules i el P2P

LLoc: Local sindical (c/ Poeta Marquina, 8)

El següent cap de setmana els actes es localitzaran a Perpinyà, posteriorment a Olot, i l’últim cap de setmana a Girona.

Acció directa de CNT contra la banca el passat 13-S

Amb incertesa sobre la possible reacció policial, CNT-AIT va anunciar públicament una acció sobre les oficines bancàries a Figueres amb 10 minuts d’antelació el matí de dijous 13 de setembre. El resultat fou satisfactori per no trobar-nos amb cap agressió ni pressió policial que impedís la nostra expressió, així com s’ha rebut sorollosa simpatia de multitud de conductors i vianants que hi han coincidit.

Es va fer el piquet en 3 oficines bancàries: Caixa Laietana (ara Bankia) de la Plaça de la Palmera, La Caixa (ara CaixaBank) de la plaça de la Palmera, i Caja Madrid (ara Bankia) de la plaça Catalunya.

Amb una desena de persones, mentre es mantenia la pancarta informativa a l’entrada per il·lustrar l’acció, la resta va entrar a dins l’oficina per informar tots els clients i treballadors, així com manifestarnos amb megafonia de baixa potència en els termes del manifest.

El responsable de l’oficina de CaixaBank, després de trucar la policia, va dialogar provant de convèncer el piquet per la sortida de l’oficina o de què els problemes manifestats no concerneixen a l’entitat financera.

La policia va tractar de convèncer sense èxit al piquet de què no podia cridar o de què no podia repartir propaganda, així com van plantar 2 agents tractant de tapar la visibilitat entre militants i treballadors.

L’endemà divendres es van acabar de repartir els 400 díptics a La Bisbal d’Empordà.

(2012) Aturada general del 29 de març

CNT convoca vaga general pel 29 de març

Contra la Reforma Laboral, les retallades i les agressions contra la classe treballadora.

Consulteu accions a nivell confederal o a Catalunya i Balears

 

La CNT ha acordat convocar vaga general de 24 hores el proper 29 de març, estenent la convocatòria ja realitzada a Galícia i Euskadi, convocatòria que es formalitzarà en els propers dies.

CNT rebutja qualsevol negociació sobre els drets conquerits per la classe treballadora en anys de lluites, per això convoca aquesta vaga amb l’objectiu prioritari que es derogui immediatament la reforma laboral aprovada ahir pel Parlament, a la qual considera una agressió frontal contra els drets i les condicions de vida de la classe treballadora, continuant de les mesures preses per l’anterior govern, com la reforma laboral de 2010, la rebaixa de salaris en l’administració pública o la retallada en les pensions i en els serveis públics, que l’actual govern està aprofundint.

CNT exigeix que es posi fi a una política econòmica dissenyada perquè els treballadors i treballadores paguin la crisi de la banca i de la patronal, que ha conduït a una xifra intolerable d’aturats i parades que no deixa de créixer i a un empobriment i empitjorament de les condicions de vida de la classe treballadora.

CNT convoca també aquesta vaga contra les retallades, en la jornada prèvia a uns Pressupostos Generals de l’Estat en què es concretarà un brutal atac contra els serveis públics i els drets socials.

CNT rebutja l’Acord per l’Ocupació i la Negociació Col·lectiva aconseguit per CCOO i UGT i la CEOE el passat mes de febrer, a més de les esmenes presentades per aquests sindicats al tràmit parlamentari de la reforma, rebutjant-los com a alternativa vàlida, ja que comparteix l’esperit de la reforma i assumeix la lògica de la patronal i el govern, assumint que la sortida de la seva crisi ha de realitzar-se mitjançant cessions en els drets dels treballadors, col·locant de partida a la classe treballadora en una posició de debilitat. La mateixa lògica ja va portar a aquests sindicats a acceptar el retard de l’edat de jubilació als 67 anys, després de la vaga general del 29S del 2010.

Per a CNT la vaga del 29 de març ha de ser solament l’inici d’un procés de mobilització creixent i sostingut, que incorpori al conjunt de la classe treballadora i els sectors més desfavorits i afectats per la crisi capitalista, fins a posar fre a la dinàmica d’agressió constant als nostres drets, posant les bases per a la recuperació i conquesta de nous drets socials en el marc d’una profunda transformació social.

Tots aquests motius han portat a la CNT a realitzar una convocatòria pròpia pel 29 de març. Amb aquesta convocatòria CNT vol donar cobertura a tots els que aposten per una confrontació real i continuada, que retorni les agressions contra la classe treballadora amb el mateix grau de contundència amb el qual les estem rebent, al costat de totes aquelles organitzacions obreres que comparteixin aquests objectius i rebutgin la política de pacte i pau social.

Per a CNT el rebuig frontal amb la política i el model sindical de les burocràcies de CCOO i UGT i el seu descrèdit en amplis sectors de treballadors no han de convertir-se en excuses contra la mobilització i la lluita sinó en esperons per reforçar-la des d’una altra forma de fer sindicalisme des de l’acció directa, l’autonomia i el suport mutu. Davant agressions de la magnitud de les quals estem sofrint, la unitat dels treballadors és fonamental, unitat que s’ha de manifestar des de la base, des de les assemblees en els centres de treball i als barris, en les mobilitzacions i en els piquets fins a fer de la mobilització contra els responsables i beneficiaris d’aquesta situació: la patronal, la banca i el govern, una dinàmica imparable que aixequi una barrera contra les temptacions de convertir els drets de tots en moneda de canvi de ningú.

És hora que tots, treballadors i treballadores, en atur o en actiu, jubilats, submergits, estudiants o precaris diguem prou, prenguem el carrer per no abandonar-lo, fins a fer valer la nostra força i les nostres reivindicacions.

El 29 Març tots al carrer, totes a la vaga!

Secretariat Permanent del Comitè Confederal

Manifest unitari a la població de Catalunya

El 29 de setembre de l’any passat, des del sindicalisme institucional fins el sindicalisme de classe i reivindicatiu, es va convocar una Vaga General, amb l’objectiu d’aturar les mesures neoliberals que dictaven les institucions capitalistes, i que tant el govern espanyol com català, amb el recolzament dels respectius parlaments, aplicaven de forma sotmesa. Aquestes mesures foren un atac més als drets de tots els treballadors i treballadores, generant més riquesa a aquells que han provocat la «crisi», el capital financer i productiu.

Les mesures del govern i la patronal han continuat aplicant la seva política neoliberal i capitalista que pretén fer-nos pagar la crisi a la classe treballadora amb més atur i precarietat, com així han estat la reforma de les Pensions, allargant dos anys l’edat laboral, les congelacions salarials, que ha estat recolzat pel sindicalisme corporatiu, traint una vegada més el missatge de la convocatòria de vaga de l’any passat.

Els signataris d’aquest manifest, fa un any vam cridar a la vaga general i ens vam comprometre a que la nostra lluita no seria una lluita d’aparador. Amb totes les nostres forces ens hem seguit mobilitzant, denunciant als centres de treball pactes que suposen pèrdues als drets laborals, oposant-nos el 27-G a la vergonyosa reforma de les pensions pactada per CCOO i UGT, rebutjant de pla les retallades en Sanitat, Educació, la precarització laboral, els abusos i privilegis dels banquers, polítics institucionals, diluint-nos amb aquells que des de les places i les assemblees reclamen una democràcia verdadera, etc. En aquest camí moltes vegades el verticalisme sindical ha optat per donar l’esquena als interessos de la classe treballadora, i ha actuat com una simple corretja de transmissió de la nostra pèrdua de drets venent-ho com a inevitables rebaixes i pactes socials.

Per tot això, les organitzacions sindicals signants d’aquest manifest, analitzem que per canviar l’actual situació i el sistema, és imprescindible la unitat i la lluita sostinguda de tots els treballadors i treballadores amb tots els moviments socials. Valorem positivament la gran resposta social que s’ha produït el 15 de maig, el 15 de juny o el 19 de juny i que ara continua amb les mobilitzacions d’Educació o Sanitat, a les quals donem tot el nostre recolzament.

Considerem molt necessari que la mobilització sigui continuada i sostinguda en el temps per exigir junts i el més unitàriament el següent:

1. Defensa dels serveis públics (ensenyament, salut, transports,…) i la nostra oposició a les retallades, les privatitzacions i externalitzacions.

2. No pagar el deute i que la banca i els sectors estratègics siguin un sector públic.

3. Derogació de les reformes laborals i de les pensions que han retallat drets.

4. Redistribució de la riquesa i repartiment del treball, per a crear feina digna per tots i mentrestant garantir un ingrés adequat a tots els aturats.

5. Paralitzar els desnonaments i garantir l’habitatge de lloguer a preus assequibles.

Per aconseguir aquests objectius convoquem a mobilitzar-nos unitàriament el 29 de setembre a les localitats de Catalunya, per tal de què siguin accions on es recordi la nostra oposició al Pacte Social, així com preparar jornades de lluita. A més a més, recolzem altres mobilitzacions com la jornada del 15 d’octubre, així com les mobilitzacions en defensa de l’Educació, la Sanitat i d’altres serveis públics que s’estan convocant a tota Catalunya.

Totes aquestes mobilitzacions i d’altres que convocarem en el futur van encaminades a crear les condicions necessàries per a què en un futur podem convocar una Vaga General que permeti aturar els atacs als drets socials i laborals.

LA LLUITA ESTÀ AL CARRER I AL LLOC DE TREBALL,
EN DEFENSA DELS NOSTRES DRETS CAP A LA VAGA GENERAL

Sindicalisme combatiu i no pactista, Setembre de 2011.

Convocatoria de manifestacio per la jornada de vaga

La nova reforma laboral promoguda per la Patronal que intenta introduir el govern del PSOE, significa la major agressió als drets dels treballadors i treballadores de la “democràcia”. La jornada de vaga ha de servir de detonant per a posteriors i més amplies mobilitzacions.
Una reforma laboral que es pretén justificar amb la Crisi, però que en realitat només està orientada a donar més facilitats a les empreses per fer contractes irregulars, ignorar els convenis col·lectius i despatxar més barat els treballadors. Una reforma que significarà més temporalitat i desregulació a la contractació; una substancial rebaixa a la indemnització per acomiadament improcedent; enormes facilitats per a què les empreses es despengin dels convenis en matèries com el salari, la jornada o els horaris.

Més precarietat, més inseguretat, menys sou, menys drets. Així governen els partits del mercat. Animem a tothom a oposar-se a aquesta política, la política dels explotadors.

Demostracio audiovisual de Programari Lliure, a Figueres

En el context de les 9enes Jornades Culturals Llibertàries, aquest dissabte 10 de maig tindrà lloc a la Biblioteca pública de Figueres una xerrada sobre programari lliure, i demostració audiovisual de les darreres innovacions.

S’explicarà el programari lliure, s’ensenyaran per a provar programes d’ús comú, mentre que es projectarà una excel·lent demostració dels darrers i espectaculars avanços visuals.

Un dels punts clau de la xerrada seran els motius que porten a cercar la llibertat informàtica.

També es faran còpies en CD i DVD de tota mena de Programari Lliure i en català.

VIII Jornades culturals i llibertaries a les comarques gironines

LA BISBAL D’EMPORDÀ

(Al local de la CNT-AIT, passeig de Marimon Asper 16)

DISSABTE 26 DE MAIG

17.00h: Xerrada
“La revolta d’Oaxaca”, a càrrec de membres de la CCIODH,

i passi de video
“Cinquena visita de la comissió civil internacional d’observació dels drets humans” (documental sobre el conflicte a l’estat de Oaxaca, Mèxic)

DIUMENGE 27 DE MAIG

11.00h: Pintada mural

Tot seguit, dinar fraternal amb paella i amanida.

FIGUERES

(Carrer del poeta Marquina, s.n.)

DISSABTE 2 DE JUNY

11.00h: Taula rodona “Anarquisme als moviments socials”
a la sala d’actes de la Biblioteca municipal de Figueres.
Ens acompanyaran:
Marciano Cardaba (Historiador)
Toni Garcia (professor d’història)
Membres del CSOA “La Kurtida” de Banyoles
i altres col·lectius propers
Presentarà i moderarà el debat un membre del sindicat de Figueres.

13.00h: Parlament en memòria del company (que ja no està amb nosaltres) Josep Santaló, anarcosindicalista fins els seus últims dies;
i un petit resum dels primers 10 anys de la CNT-AIT a les comarques gironines.
(a l’espai verd del sindicat)

14.00h: Dinar fraternal.
(a l’espai verd del sindicat)

16.00h: tarda cultural amb música en viu i passi de Documental sobre els moviments socials

OLOT

DIVENDRES 15 DE JUNY

20.00h: Xerrada “Anarcosindicalisme al segle XXI”
De membres de CNT-AIT Olot
Al sindicat de la CNT-AIT (c/ Alfons V, 6)

22.00h: Poesia amb Goliardo Ceibe (presentant nou llibre) i Mon.
A la plaça de la Pia Almoina

DISSABTE 16 DE JUNY

19.00h: Xerrada “La repressió del sistema: El cas Núria Pòrtulas”
Ponents: Membres de l’Assemblea de Suport a la Núria
Al sindicat de la CNT-AIT (c/ Alfons V, 6)

22.00h: Teatre al carrer “Llibertat”
A la plaça de la Pia Almoina

CELRÀ (GIRONA)

(Al centre cívic “La Fàbrica”)

DISSABTE 30 DE JUNY

A les 17.00h: Presentació de l’exposició sobre Francesc Ferrer i Guàrdia “Les escoles Modernes”

A les 18.00h: Parlament per part de companys que han viscut l’experiència a les escoles a la dècada de 1930, i una breu proposta del què seria l’educació llibertària del segle XXI.

1 6 7 8 9 10